Víctor Català

La novel.lista i narradora Caterina Albert signava amb el pseudònim de Víctor Català, va néixer a l'Escala, situada a l'Alt Empordà a l'any 1869 i va morir a l'any 1966 al mateix lloc.

Fou la gran de quatre germans,al morir el seu pare, el fill hereu no va voler el patrimoni familiar i va ser ella la que es va quedar amb el patrimoni, també es va fer carrec de la seva mare malalta

Culturalment la família li va facilitar les coses amb classes particulars de dibuix, escultura i pintura, encara que també va estudiar durant un any a un pensionat de Girona Frances.En la seva própia familia va trobar l'ambient idoni per al seu "autodidactisme" ja que la seva mare escrivia poesies i l'àvia era una gran coneixedora de la cultura popular i el folklore.

Li proporcionaven novel·les i revistes setmanalment i gràcies a aixó estaba informada de tot el que succeïa. Llegia en versió original, en frnacès que va ser l'idioma central, ja que Francia va ser el centre del moviments com ara el modernisme.

Amagava la seva veritable biogradia i donava dades falses sobre la seva vida. També deia que no havia sortit ni sortia mai del seu poble la cual cosa era mentida, ja que anava comprar roba a Barcelona i també anava al teatre una vegada al mes.

Caterina va portar una vida de monja i de finestrons tancats, que va fer-ho per dedicar-se a escriure.

Començàr a firmar les seves obres amb el pseudònim de Virgili d'Alacseal (1897), que l'úlitma paraula era l'Escala a l'inrevès. Aquestes obres van ser publicades "l'Almanac" a l'Esquella de la Torraxa.Al 1898 va guanyar el primer premi als Jocs Florals d'Olot amb el poema i monòleg de "la infanticida". La cruesa d'aquest drama i el fer d'haver estat escrit per una dona va generar una gran polèmica, que va fer que s'hagués d'amagar amb l'altre pseudònim, Víctor Català.Va publicar poesies, articles i novel·les; en set anys va pubicar dos llibres de poesia, un de teatre, tres reculls de contes i la novel·la de"Solitud".A partir de 1906 apareixen nous escriptors. El Modernisme es frenat pel Noucentisme i això va causar que no publiquès res fins a 1918 per la marginació noucentista.