La Novel.la

La novel·la:
és un text de narrativaa relativament extens on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació i un narrador. Poden aparèixer descripcions i diàlegs per embellir, aclarir o fer més amena l'acció. El gènere com a tal sorgeix a l'Edat Moderna.
El mot novel·la és un manlleu de l'italià novella (nova, novella). Tanmateix, l'italià novella designa una narració curta, una mica més llarga o complexa que un conte o relat, el que se sol anomenar en català novel·la curta. En italià, com en altres llengües es diferencia novella de romanzo (la novel·la catalana), diferència paral·lela a la del francès nouvelle/roman.

Elements de la novel.la:

• Personatges: Hi ha un protagonista que centra la mirada de l'autor. Pot tenir un antagonista que li impedeixi realitzar les accions que té encomanades, a més d'una sèrie de personatges secundaris amb trames paral·leles o no
  
• Situació: l'acció se situa en un espai i un temps determinat (tot i que puguin ser de fantasia) que ajuden a atorgar versemblança i que són descrits directament o a través de les accions dels personatges
  
• Narrador: hi ha una veu narrativa que pot estar en primera persona (si és un personatge de la història) o en tercera persona (si és extern) i que pot ser objectiu o no respecte el que narra. En narratologia s'anomena focalització
  
• Temporalització: la història es pot narrar de manera lineal i cronològica o començar in medias res (al mig de l'acció) per tornar enrere i explicar el que va passar
  
• Destinatari: la novel·la pot tenir un destinatari explícit, com passa amb les epistolars, o dirigir-se al lector ideal, al qual pot apel·lar l'autor
  
• Estructura: la novel·la sol estructurar-se en diversos capítols (a vegades agrupats en parts o llibres) i aquests es divideixen en paràgrafs o seqüències narratives. Les més modernes, però, trenquen aquesta convenció

Història de la novel.la:

• Edat mitjana:

A l'edat mitjana va sorgir la cançóde gesta i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites. Copiaven el model clàssic, narrant en vers la vida d'un personatge bé perquè fos exemplar o bé perquè estigués plena d'aventures curioses, que permetien la seva transmissió via oral. Durant els segles XIV i XV, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d'un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L'anomenada "matèria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novel·lístic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona. Destaca l'autor Chrétien de Troyes.
La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg el 1440. va afavorir la difusió de les novel·les, que van començar a diversificar-se a partir de l'Edat Moderna. Dues grans tradicions van coexistir durant molt de temps: el vessant paròdic, exemplificat per l'obra de Cervantes, i el que és hereu dels herois de l'antiguitat. Les dues tradicions van anar guanyant en realisme seguint les exigències dels lectors.

• Segle XIX:

Amb el segle XIX i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar (per això es considera aquest període el segle d'or de la novel·la europea).

• Segle XX:

Al segle XX s'ha posat en crisi el concepte mateix de novel·la, amb obres experimentals, barreges de gènere, irrupció de l'aspecte visual de la pàgina, l'autobiografia real o fictícia... També s'han multiplicat els subgèneres segons l'estil i la temàtica.

Acte-1

escena.1:

En Badori ha arribat al poble amb la intenció de trobar feina i en Gepa l'encortaja i li diu que quan vingui el capatàs a pagar lo dirà que el contracti.En Badori es un noi amb mala sort; no té feina i acaba de sortir de l'hospital perquè hi tenia un Tifus, una malaltia molt greu d'aquella època.En Gepa s'en presenta com a una persona irònica ja que s'en riu d'en Badori dient-li que és un gandul i que per això no treballava, que lo del hospital no s'ho creia, però es veu que té intenció d'ajudar. En Gepa li té estimació al Badori perquè lo recorda al seu fill mort que tindria la mateixa edat que ell.Li diuen gepa perquè el seu filla era geperut de veritat, però ara a ell li agradava que li diguessin així , com al seu fill.

escena.2:

En Quirze i la Tomasa venen barallant-se, llavors en Badori es fica i finalment acaba rebent.Al marit de la Maria Rosa, l ‘Andreu, l’han enviat a la presó, a Ceuta. El millor amic de l’ Andreu, en Quirze, fa enviar cartes allà on és, per poder mantenir la comunicació.A la Tomasa no li cau gaire bé la Maria Rosa.

escena.3:

Parla en Marçal,de que l’Andreu està passant moltes penúries a la presó,també parlen del que va passar amb el capatàs aquest no va voler pagar-lis les quinzenes i axi doncs va començar una gran disputa per alló on thotom va rebre;quan la gent es va espessint algú va aprofitar de matar a el capatas amb un ganivet.Aquest ganivet acaba de manera suspitosa a casa de Maria Rosa i l'Andreu al costat d’un mocador de la Maria Rosa i per aixó fan culpable a l'Andreu La Maria Rosa protegeix al seu marit, està segura que no havia estat ell, que va passar la nit amb ella.

escena.4:

La Maria Rosa l'explica a en Marçal, a la Tomasa, a en Gepa, a en Quirze i a en Badori tot el que va pasar amb l'Andreu i com el van acusar de la mort del capatàs.

escena.5:

Tots parlant de que l'Andreu està molt malalt i que la pobre Maria Rosa no es podia enterar.

escena.6:

La Maria Rosa li explica a en Marçal que es vol anar a Ceuta amb l'Andreu perquè se l'estima molt i fa molts mesos que no el veu.

escena.7:

Marçal comença a dir que va ser ell qui va matar al capatàs i com va pasar, i que algun dia quan ja estiguès casat amb la Maria Rosa que ho diria.

escena.8:

En Calau i en Badori parlen de que quan tingui en Calau bastants diners que se'n casarà.

escena.9:

Li diuen al Badori que l'endemà començarà a treballar.

escena.10:

La Maria Rosa explica a en Gepa, Badori i Calau com va conèixer a l'Andreu a la verema.

escena.11 a la 14:

Reben una carta que resulta ser de l'Andreu, però no s'atreveixen a llegir-la, però quan arriba la Maria Rosa els hi treu la carta i la llegeix, a la carta posava que l'Andreu havia mort.La Maria Rosa es queda de pasta de moniato i ho pasa molt malament.

Temps

• Aquesta obra consta de tres actes que són els seguents:

1. Primer acte: comença a la carretera i durant tot aquest període ens va explicant el que pasa amb l'Andreu, com li acusen i com se'l enduen a la presó. Aquest acte finalitza amb la carta que arriva de la presó dient que l'Andreu a mort de pena.
   
2. Segon acte: aquest acte es situa als quinze mesos de la mort de l'Andreu, fa un salt en el temps, la Maria Rosa està molt trista perquè se l'estimava molt al seu marit. Després la Maria Rosa se n'adona de que s'està enamorant de l'amic de l'Andreu, en Marçal. En Marçal posa a la Maria Rosa en un compromís per fer-la casarse amb ell.
   
3. Tercer acte: aquest acte comença amb tots el personatges contant les quinzenes que per fi els hi han pagat, quan ja an acabat la carretera. La Maria Rosa i en Marçal celebren la seva boda i en Marçal s'emborratxa una mica i quan es queda a soles amb la Maria Rosa li explica que per ella ho havia fet tot això de la mort del capatàs. Llavors ella com ja hi havia jurat, va venjar a l'Andreu i va matar a en Marçal.

Personatges

Aparixen vuit personatges els quals eren molt pobres i treballaven a la carretera, tots ells perteneixen a una classe social molt baixa.

• Maria Rosa: és el personatge protagonista perquè al seu voltant gira tota l'acció. És la germana d'en Quirze per tant la cunyada de la Tomasa. És una dona jove que treballa rentant la roba de la gent que treballa a la carretera. Al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit al cual va conèixer quan veremava.
  
• Badori: és un personatge que no era del poble, sinó que ve de fora. Comença a treballar junt a aquest grup a la carretera. S'enamora de la Maria Rosa quan aquesta queda viuda. Fa de contrapunt d'en Marçal ja que tots dos estan enamorats de la Maria Rosa. Sempre va amb franquesa i diu la veritat, és un home valent perquè li planta cara a en Marçal, però al final la té que donar per perduda ja que la Maria Rosa s'enamora d'en Marçal.
  
• Tomasa: és la dona d'en Quirze, és molt valenta i si fa falta li planta cara als homes, volt participar en totes les converses dels homes, etc. És un personatge que sembla que quedi una mica a l'hombra, però és un personatge que està molt trebllat a l'obra ja que vol prendre decisions que només prenen els homes, cràcter bastant diferent a el que tenien les dones de l'epoca. És un personatge istriònic, perquè canvia molt d'estat d'ànim. És la cunyada de la Maria Rosa i al principi la critica perquè sempre se'n està compatint, però en el fons l'ajuda i amb això demostra que l'estima.

• Quirze:té uns 40 anys per el que pudem deduir,és el germà gran de la Maria Rosa i marit de la Tomasa; a totes dues se l'estima molt.Ajuda molt a la seva germana amb els problemes sentimentals amb el fi de que aquesta sigui feliç.En Quirze és també un home treballador a la carretera i té una mentalitat molt tancada ja que en aquella època tots els homes pensaven igual.

• Marçal:tenía un bon amic anomenat Andreu, que aquest era el marit de la Maria Rosa , però com que se l'estimava a ella, va decidir planejar que l'incolpesin a l'Andreu de l'asesinat de el capatàs per poder així tenir ocació per enamorar-la,en Marçal fa fins l'imposible per poder casar-se amb ella,finalment ho aconsegueix,peró el seu final no se'l imagina.

• Andreu:era molt amic de en Marçal,també era marit de Maria Rosa peró el van culpar dun assesinat que el no habia cometre ja que ho habia fet en Marçal, per alló a l'Andreu ho van ficar a la presó de Ceuta i allà es va morir de pena ja que ell sempre va dir que era inocent.
• Gepa:era un treballador més a la carretera,és un personatge que al principi no té cap funció interesant pero ja a l'ultim és un dels pocs que es donen compte de que en Marçal està mentint i ja agafa més importancia a reu de aixó ja que fà tot el que pot perquè en Marçal sigui descovert.
• Xic:és un altre treballador més a la carretera a l'obra no té gaire importàcia només hi participa a unes poques escenes.
• Calau:també un altre treballador a la carretera peró no te molta importancia ja que no participa en escenes que puguin parlar de temes centrals.

Espais-escenaris

Primer acte:
Matí.Una carretera i al costat una casa pobre.

Segon acte:
Vespre.Interior d'una casa molt pobre.

Tercer acte:
Vespre.També a l'interior d'una casa molt pobre.

Estructura externa

Obra dividida en tres actes.

Cada acte té diferents escenes:

• El primer acte té 14 escenes
• El segon acte té 15 escenes
• El tercer acte té 11 escenes

Àngel Guimerà

Ramon Bacardit


Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica tan des del punt de vista de la verificació de la seva data de maixament com pels aspectes q poden afectar la seva intimitat.Xavier Fàbregas va voler saber les circumstancies del naixament de l'autor;nasqué a Tenerife, pare català i mare canària, es traslladà al Vendrell quan tenia vuit anys; va tenir un amor frustrat amb Maria Rubió

Tenia tendencia a interpretar la seva obra a partir de la seva biografia ha estat una constant.D'aquí prové la inevitable temptació de projectar sobre l'autor i la seva obra lectures psicoanalítiques.A tot aixó cal afegir-hi la rumorologia,pertinaç solteria com el consum de voltar-se de deixebles més joves

El tema de l'inadaptat del diferent, es pot trobar una clara relació amb la biografia del dramaturg.


El dramaturg

El primer periode es destaca per la voluntat de seguir una prospera programàtica plantejada pels amics de l'autor, sobretot per Josep Yxart.El context del teatre català dominava la figuara de Frederic Soler, considerats uns models de teatre melodramàtic en què alternava les comèdies amb drames rurals o històrics.La insatisfacció que molts intel.lectuals catalans sentien davant d'aquest teatre els mogué a buscar-ne una alternativa de passada, atorgués a l'escena un prestigi literari que l'excessiu popularisme d'aquest dramaturg no permitia assolir

Coincidint amb una reacció d'abast europeu contra els excessos del primer romanticisme, es donà un intent de recuperar amb el nom de tragèdia unes formes de drama culte que renovessin la ja establerta tradició romàntica, tractament de la realitat històrica, conflictes passionals com la recuperació dels drames.

El Romanticisme i Realisme

ROMANTICISME:
Individualisme i el sentiment religiós de la unitat de la vida social.

El subjetivisme i la conciencia del poble.

L'afirmació de les forces irracionals de la vida i el trionfde la llibertat de l'esperít.

La insatisfacció de la realitat i la transfiguració poètica de la mateixa realitat.

La poesia de la melanconia,del dolor i de la mort i la descoberta d'una riquesa de l'existència més nova i més íntima.

La victòria de la fantasia i del sentiment sobre la raó i la conquesta d'un pla superior de vida racional.

El sentiment de la vida com a esdevenidor i la religiositat estàtica,en la qual tot esdevenir conflueix indistintament en la unitat de l'ésser diví.

L'orientació historicista i l'idealisme místic i estètic.

El retorn al catolicisme i la dissolució de la fe en una religió aconfessional.

El retorn a l'edat mitjana i la recerca de modernitat,el rebuig total de la preceptiva literària clàssica i l'afirmació de la llibertat de creació poètica i l'especulació vers una nova filosofia i una nova mística,la vinculació de la literatura amb la vida i la fuga vers uns mons d'imaginació fantàstics i llunyans.

REALISME:
Descripció de la realitat amb una observació prèvia del món exterior.

Eliminació de tot aspecte subjuctiu,fets fantastics o sentiments que s'allunyen del real.

Els problemes de l'existencia humana composen el tema fonamental de la novela realista, aquesta és la consequencia del gran interés per la descripció del caracter, temperament i conducta dels personatges.

Sorgeix un tipus de novel.la en la qual s'analitzen minuciosament les motivacions dels personatges i les costums.

El novel.lista denuncia els defectes i mals que afecten a la societat i afavoreix al lector solucions per detenir-les